1979-1980

No hi ha problemes. Permuta de Presidència entre dos directius: Oriol i Ametller... L’equip es reforça i respon a les expectatives. Ho posen en perill uns mals afeccionats que agredeixen a un àrbitre a la sortida del camp i el Mataró es sancionat per tres partits, que queden en dos, però a jugar a terrenys neutral. Afortunadament el moment és òptim, la potencia és evident i acaba magníficament en segon lloc, darrere l’Hospitalet, que li proporciona L’ascens a 3ª Divisió després de set anys d’angúnies.

1981 - 1983

L’alegria duraria poc.

Tres temporades, en les que s’acaba, respectivament en 12è lloc, en 14è lloc i en colista, i així es torna a caure en el “pou” d’un llarg dejuni. Aviat és cessat l’entrenador Junqué, l’equip es debilita, hi ha un “ball” d’entrenadors i jugadors constantment i si en algun moment semblava que l’equip reaccionava, les classificacions finals son ben explícites. Inclòs la Junta fa una esforç econòmic d’envergadura, fitxant a jugadors de nom. S’accepta inclòs a una altre president no vinculat a Mataró ni al seu esport, que ajuda a “enredar la troca”. Quatre socis de bona fe salven la situació, es cerquen solucions any darrere any. La crisi es galopant i ni un home experimentat com Vicens Carrés, acompanyat d’homes fidels, i, sempre a punt pel Mataró, entrebancat amb la mala sort, pot evitar el caure a Primera Regional en la temporada 1982-1983.

1984 - 1990

LA FATALITAT NO CESA.

Els quatre darrers anys, son com una espècie de pel·lícula de ficció, plens de circumstàncies inverosímils, que tenen ofegat al C.D. Mataró en aquesta categoria que es considera impròpia d’un club amb la seva història i d’una ciutat de cent mil habitants. Es lluita amb abnegació, però amb l’obstacle de la sort adversa, diríem de la fatalitat, amb la tremenda i depressiva paradoxa de que en la temporada 1986/87 es queda tercer i puja el Calella, en la 1987/88 es queda en tercer lloc, però puja el Malgrat, en la 1988/89 el Mataró assoleix el segon lloc i és el Premià el que ascendeix i, en fi, en 1989/90, es queda sisè (degut a inexplicables problemes) i el Vilassar de Mar es el que puja a Preferent. Quatre temporades durant les que el C.D. Mataró ha vist pujar a quatre clubs del Maresme tots ells, de quina comarca n’és capital la ciutat. Cada any ha sortit com a favorit, inclòs amb equips valuosos, però sempre les més inverosímils circumstàncies s’han oposat a que els groc i negres fossin campions i milloressin categoria.

¿FINS QUANT NO ES RETORNARA AL LLOC QUE LA HISTORIA LI CONFEREIX?

COMENÇA LA RIVALITAT MATARÓ-CERDANYOLA.

El C.D. Mataró, el club més històric i emblemàtic de la nostra Ciutat, va començar la dècada dels noranta en el “pou” de la 1ª Regional. La temporada 1989/90 va acabar en sisè lloc i la següent va acabar 5è, veient a més com el seu rival ciutadà, la U.D. Cerdanyola pujava a preferent.

1992 - 1993

ENTRA PALLARÉS A LA PRESIDÈNCIA.

A aquesta temporada i amb Tomás Pallarés a la presidència, i amb en Moscoso com a entrenador, l’equip va aconseguir superar en la promoció al Termens, i junt amb un altre equip mataroní, la Verdiblanca, que havia quedat campió, van pujar a preferent, on l’equip groc i negre va assolir el tercer loc en la temporada 1992/93. Aquell mateix any la Cerdanyola pujava a 3ª divisió nacional, i possiblement aixó va motivar les forces del Club a intentar d’una vegada l’ascens anhelat. Encara amb Pallarés a la Presidència es va aconseguir el fitxatge del prestigiós tècnic Miquel Corominas.

NOVA DENOMINACIÓ, PASSANT DE C.D. MATARÓ A CLUB ESPORTIU MATARÓ.

Era la temporada 1993/94 quan el Mataró va acabar la lliga segon del seu grup de preferent i va pujar a la recentment creada Primera Catalana. En aquesta temporada i ja sota la Presidència de Rafael Campos, es va aconseguir l’ascens a la 3ª Divisió, després de quedar en segon lloc darrere del Santboiá, i després de tornar a portar molta gent al Camp Municipal. Noms com Cámara, Moisés, Marcial o Monti van tenir ben aviat catapulta cap a categories superiors, tot i que els dos darrers acabarien tornan a Mataró.

1995 - 1996

Ja en la categoria desitjada, el Mataró va classificar·se en 10è lloc, encara amb Corominas a la banqueta, en el primer any que Mataró tenia dos equips a la categoria.

1996 - 1997

Dins aquesta temporada, és va inaugurar la gespa artificial al Camp Municipal, i el Mataró va anar consolidant el seu futbol a la categoria, sobretot després que Jaume Creixell substituís a Martín Abad a la banqueta, acabant la mateixa en novè lloc. El gran èxit d’aquesta temporada va ser la classificació per les semifinals de la Copa Catalunya després d’eliminar el Figueres i el Palamós. A la semifinal jugada a Tarragona el mes de juny, es va derrotar l’equip amfitrió, el Nàstic, per 0 a 2, abans de caure davant el F.C. Barcelona per 5 a 0.

1997 - 1998

Aquesta temporada va arribar el tècnic Miguel Álvarez a la banqueta. Un futbol alegre i efectiu  (85 gols en la lliga) van portar el Mataró al tercer lloc i per tant als “Play-off” d’ascens on el Benidorm li barrà el pas. Es dona la curiosa circumstància que al final de la temporada es van celebrar les primeres eleccions a la Presidència del Club, a la que s’hi varen presentar dos candidats, en Paco López i en Kiku Rimblas, guanyant l’últim per un estret marge de vots, essent el Primer President escollit pels socis en unes urnes durant tota la història del Club.