1960 - 1963

El Moscardó en el “Camp Nou” del Barça. Els equips catalans de 3ª Divisió es separen en dos grups, però per proximitat geogràfica dels equips. El Mataró va fer una boníssima campanya, acabant així la Lliga: Badalona 47. Manresa 43. Mataró 39, Girona 38, etc.... Es jugà el Trofeu Moscardó incluits equips de superior categoria, i el Mataró en quedà subcampió, jugant la final en el “Camp Nou” del Barça contra l’Hospitalet, perdent per penals, després d’una emotiva pròrroga. Naturalment l’entusiasme era lògic; els afeccionats celebraren poder veure al seu equip en el gran camp barcelonista.

Com anècdota diguem que entre els jugadors cedits pel Condal al començar la temporada hi figurà el porter Sadurní, però ben aviat el va reclamar el F.C. Barcelona pel primer equip. Altres cedits eren els germans Blanqueres, Meya, Escolà, Esindi, Benages, etc.

NOCES D’OR DEL CLUB

Es nomenà una ample Comissió Organitzadora i com que l’ambient ajudava força, aquesta històrica efemèride es celebrà amb actes socials i esportius amb èxit total. Es podria citar, simplement, la jornada de cloenda en la que es reuniren en el camp de futbol, ex-presidents, directius, entrenadors i més de 200 ex-futbolistes vinguts de tot arreu, en demostració del seu bon record de l’estada en el C.D. Mataró. Els Federatius declararen que difícilment s’havia fet mai cosa semblant en el futbol català. Els actes duraren al llarg de mig any.

En aquell entremig el Dr. Barbosa deixà el càrrec de President (que tan bé havia desempenyat) en les mans de Joaquim Gual.

1963 - 1965

Mala temporada. Repetits canvis tècnics, diversos fitxatges, el President Gual que dimiteix i a fi de comptes es queda en el lloc 13è, salvant·se de la promoció per ben poc. Per “postres” en el “Trofeu Moscardó” el Mataró és eliminat per alineació indeguda....

El “Trofeu Moscardó” pel C.D. Mataró. Hi ha com un desconcert i desànim. Amb un nou President, nous comandaments tècnics, (Hospital, després Falguera) molts canvis en la plantilla, però a la llarga escapant altre vegada per poc de la promoció, al no pogué superar un trist 14è lloc de la classificació. Però un cop més, sorpresa en el “Trofeu Moscardó” del que el Mataró en quedà Campió, eliminan, entre altres, a Sant Andreu i Girona i al Balaguer, aquest en el partit final jugant a Lleida.

1966 – 1968

El Mataró baixa a Regional ¡¡ No es començà massa bé. El Mataró impugna el partit d’Igualada per alineació indeguda, que al cap d’uns mesos es falla a favor dels igualadins. Plega l’entrenador Falguera i el succeeix l’ex·jugador Xirau. El R.C.D. Espanyol, cedeix alguns jugadors. Avant-penúltim , té de promocionar amb el Prat, Igualada i Guíxols, amb mala sort total BAIXANT A CATEGORIA REGIONAL després de 18 anys de permanència en 3ª Divisió que en pla estadístic el situarien entre els deu millors de Catalunya, en la suma d’aquelles temporades.

1968 - 1969

EPOCA D’ALTS I BAIXOS

1968. Nou President, col·laboració amb l’Espanyol i ascens. Complicada herència la que rebia el nou President Dr. Joaquim Spa, qui ben relacionat amb l’Espanyol (del que més tard seria directiu) gestiona col·laboració, rebent·ne bon nombre de jugadors i l’entrenador Fábregas. Es queda en setè lloc, però és suficient per a poder quedar integrat en la categoria Regional Preferent que s’acaba d’implantar. Ja és bò, doncs aixó reanima l’ambient.

1968-1969. Retorn a Tercera Divisió. Segueix la bona entesa amb l’Espanyol, s’incorpora Basilio com a nou entrenador. L’equip funciona i el Mataró assoleix el primer lloc, retornan a la 3ª Divisió. Amb dues temporades de ser·ne fora, ....n’ha tingut prou.

1969-1970

 Les coses es fan difícils. Jaume Badalona s’atreveix amb la Presidència i forma un bon equip amb l’entrenador Leardi. Instal·la llum elèctrica al camp. La Federació disposa que al final del campionat, només els vuit primers del grup pujaran, és mantindran a 3ª Divisió , però reduida, ja que la mateixa es redueix a quatre grups en tot España. El Mataró, assolí l’objectiu (quedant en el vuité lloc). Era justa l’euforia.... continguda.

1970-1971

 Es feu un gran esforç en tos sentits (es jugava contra equips de Baleares i València), però les coses no rutllaren pas bé. Dimissió del President, canvis de tècnic, de jugadors...... Al final, el Mataró colista i torna a baixar a Preferent.

1971 - 1979

NOU TEMPORADES LLUNY DE 3ª

Els temps canviaven. L’afecció s’anava desentenen. Els motius s’acumulen de manera galopant. Es obvi parlar de la transformació del lleure, el cotxe, la televisió, la proliferació d’equips, el materialisme que ofega il·lusions, les vacil·lacions de l’equip.... En la preferent, el Mataró queda el desè en 71/72, el 8è en 72/73, el 5è en 73/74. Després de ser líder prop del final es falla i com a conseqüència, dimissió de President. La crisi obliga a acceptar a Enrique Martínez .. de Premià de Mar. Un foraster que ni es soci¡¡¡, el 13è en 74/75, el 17è en 75/76 que l’enfonsa a 1ª Regional¡¡ Més crisi.... Es forma una Comissió Gestora, que s’esforça en formar un bon equip, i en 1976/77 es queda en novè lloc, quant per reestructuració de categories, n’ascendien sis ¡¡¡ més mala sort encara: en la 77/78 queda en tercer lloc, no jugant la promoció d’ascens per un sol punt darrere del Lloret. Llavors, es produí un estrany revulsiu en l’afecció, amb l’inesperat ascens a Regional de la U.D. Cerdanyola, modest club d’una barriada mataronina... La naixent rivalitat anima l’ambient i junt amb l’entrenador Junqué s’arrodoneix un equip experimentat, que realitza una brillantíssima campanya, fins al punt de que a varies jornades del final, ja el Mataró era virtual Campió, que acaba amb 9 punts d’avantatge sobre el Cerdanyola que quedà en segon lloc. Es pujava l’esglaó de la Preferent, amb ambient i esperança de futur.